LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL

1. Justificació i proposta de l'avaluació cognitiva

La intervenció s'inicia amb la justificació i la proposta d'avaluació cognitiva d'una usuària  a la que se li ha de dissenyar el Pla d'Atenció Individual.

L'avaluació cognitiva formarà part del pla, juntament amb les avaluacions de la resta de tècnics implicats (infermera, fisioterapeuta, psicopedagog i treballadora social).

Es tracta d'una usuària de 88 anys d'edat amb deteriorament físic que tot i ser considerat propi de la seva edat, es troba lleugerament afectat com a conseqüència d'un ictus de l'hemisferi dret que va patir en novembre del 2011, provocant hemiparèsia a hemicòs esquerre que ha millorat significativament. En l'actualitat el deteriorament físic es pot considerar normal per l'edat i en quant al deteriorament cognitiu i emocional no sembla que es donin elements greus d'afectació .

JUSTIFICACIÓ DE L'AVALUACIÓ D'UN CAS PRÀCTIC Si ens basem en un enfocament d'intervenció psicosocial i educatiu, amb l'objectiu d'oferir a les persones usuàries del servei, en aquest cas del centre de dia, una millor qualitat de vida que inclogui aspectes tant importants com el manteniment de la dignitat, la competència, l'autosuficiència, l'autoestima, el benestar físic, la independència, el creixement, etc., entendrem que des d'aquest model d'intervenció, la valoració de les persones grans parteix de diverses premisses importants que seran les que determinin tot el procés d'intervenció, els objectius perseguits, les metodologies i, per tant, els resultats d'aquesta. Partim de la idea que la persona gran és un tot biopsicosocial integrat, i precisament això, s'ha de tenir en compte a l'hora de realitzar l'avaluació, incidint en la importància d'una anàlisi multidimensional per aconseguir una perspectiva integradora (cadascuna de les àrees que afecten la persona ja sigui la social, sanitària, emocional, educativa, etc., són importants). En aquesta línia, serà important veure el procés de valoració cognitiva i emocional com una part integrant de la intervenció, encara que a efectes metodològics i pedagògics s'ha d'entendre que la intervenció comença amb la valoració (considerar la valoració de la persona gran com un pas previ i imprescindible, per a la inclusió d'aquesta en qualsevol dels programes d'intervenció i d'actuació). És determinant desenvolupar un mètode de valoració que permeti al subjecte o al grup que es valora de continuar essent el centre del procés. Des d'aquesta premissa, el procés de valoració ha de ser sempre consensuat i dirigit cap a un objectiu centrat en la persona, i no solament en l'avaluació dels dèficits i malalties, sinó més aviat en les capacitats, funcions i relacions positives mantingudes.

PROPOSTA D'AVALUACIÓ DE L'ÀREA COGNITIVA I PSICOLÒGICA Per tal de determinar el grau de deteriorament cognitiu de la persona usuària del servei i objecte de la intervenció, iniciarem l'avaluació tenint en compte les capacitats que puguin estar afectades per motius d'edat i malaltia, procedint a l'aplicació de les següents proves tipus test. Les proves seran bàsicament de detecció (screening) ja que per la simplificació dels tests neuropsicològics, ens poden aportar prou informació sobre el grau de deteriorament que ens interessa conèixer, tenint en compte el tipus de servei que ofereix el centre i que l'objectiu és el manteniment de les capacitats que encara es tenen, així com la rehabilitació de les que tendeixen a perdre-se més fàcilment. Es proposen les següents proves: MMSE T@M TRIAL MAKING A TEST FOTOS RELLOTGE (versió 1) FIGURA COMPLEXA REY

PROCEDIMENT PER A L'APLICACIÓ DE LES PROVES 1. Donat que la persona no presenta “a priori” símptomes de deteriorament més enllà dels relacionats amb l'edat i amb bona recuperació de l'ictus sofert fa dos anys, es proposa una primera prova de screen que ens ajudarà a determinar si realment l'estat cognitiu és dins els paràmetres considerats normals. MMSE (MINI MENTAL STATE EXAMITATION) 2. Si els resultats són normals es procedirà a passar la prova T@M, que ens ajudarà a verificar els resultats de la prova anterior. S'entén la prova com a complement per valorar l'orientació, memòria remota semàntica, memòria d'evocació lliure, memòria d'evocació amb pistes. 3. Per discriminar graus lleus de Deteriorament Cognitiu que no poden ser considerats de demència, es proposa continuar la valoració amb les següents proves: Test de les Fotos Test del Traç (Trial Making A) Test del rellotge D'aquesta manera podrem identificar la presència de dèficit cognitiu i alteracions amb l'objectiu de realitzar un diagnòstic inicial que ens ha de permetre també la realització d'un seguiment amb periodicitat determinada. Si cadascuna de les proves es passen en jornades diàries diferents, es seguirà l'ordre exposat anteriorment, en cas contrari (vàries proves en un mateix dia) l'ordre es disposarà de manera que proves similars siguin realitzades alternant-les amb d'altres que evitin confusió a l'hora de recordar paraules, imatges semblants, etc. Per exemple, les proves MMSE i T@M o bé es passaran en dies diferents o bé introduint el test del rellotge i del traç entre les dues per evitar errors pel record de respostes semblants de les dues proves. 4. Si s'han complert totes les proves anteriors amb bons resultats, es proposa passar la prova de la Figura complexa Rey, bastant més complexa que les anteriors per tal d'obtenir més informació tant el dèficit cognitiu com sobre la motricitat fina. Aquesta prova serà descartada si una vegada passades les anteriors es considera que la informació obtinguda és suficient. Aspectes a tenir en compte durant l'aplicació de les proves per la posterior avaluació: El procediment d'avaluació inclou l'objectiu d'aquesta, la finalitat de l'avaluació, qui avalua qui, i per a què servirà aquesta informació. Les avaluacions de persones grans amb característiques definides s'han de realitzar a través de mecanismes acceptables per al grup d'edat i el nivell cultural de les persones que cal avaluar. Els instruments proposats han estat triats també per la seva facilitat a l'hora d'administrar-los, per les dades rellevants rellevants que ens aporten, perquè ens ajuda a discriminar entre nivells de funcionament, essent susceptibles de canvis en cas de necessitat. Per altra banda, en avaluar la capacitat cognitiva, hem de tenir en compte aquells factors que poden dificultar o alterar les dades finals obtingudes. Així doncs ens podem trobar amb les següents característiques durant l'elaboració d'aquesta avaluació: -Escassa motivació i cooperació -La valoració es pot veure afectada per les pèrdues sensorials i dificultat de comunicació (recepció i comprensió de missatges) -La lentitud preceptivomotor pot afectar el procediment -Tendència a positivitzar i ocultar els dèficits o referit dèficit cognitiu quan el trastorn principal és de caràcter psicoafectiu, com una depressió o un trastorn d'ansietat. -Destacar la necessitat d'una avaluació multidimensional i complementar tècniques i instruments (qüestionari sobre queixes de memòria amb proves objectives, observació i proves per valorar si hi ha substrat depressiu. -Influència mútua entre les diferents funcions cognitives, és a dir, el dèficit d'una pot influir en d'altres (la disminució de la velocitat de processament en el record a l'hora de realitzar alguna de les proves de funcionament cognitiu).

CONCLUSIÓ El conjunt de totes, les proves ens poden indicar possibles afectacions en funcions cognitives concretes, sobretot tenint en compte que el subjecte és d'edat avançada i per haver petit ictus fa 2 anys. Una vegada finalitzades les proves per a la detecció de deteriorament cognitiu, serà adient també l'avaluació d'aspectes psicoafectius i emocionals, que ens ajudin a determinar sobretot l'estat psicoafectiu, habilitats socials, esdeveniments agradables i reforçants (els esdeveniments vitals poden ser un desencadenant de l'estat anímic, com ara pèrdua d'éssers estimats, relacions familiars, etc.). En qualsevol cas, la intenció en l'administració de les proves esmentades és únicament la d'obtenir més informació sobre l'estat real de la persona i, per tant, les acceptarem com a eines que ens són útils en l'aportació de dades a tenir en compte a l'hora de dissenyar la intervenció. També ens ajuden en el seguiment de les capacitats de l'usuària amb noves avaluacions que s'aniran realitzant cada cert temps.