LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

Conclusions finals

En la meva darrera intervenció vull expressar en primer lloc el meu agraïment a tot el personal del Centre de Dia de Formentera perquè m'han fet sentir integrada i m'han ajudat amb molt bona predisposició a ubicar-me i familiaritzar-me en l'àmbit de la gent gran i de les persones amb discapacitat dependents. 

Ha estat realment interessant veure com, tot i l'encara curta trajectòria d'un centre de titularitat pública (el centre va obrir fa 3 anys), el treball d'un bon equip interdisciplinar dóna com a resultat una alta qualitat del servei. 

No puc deixar de banda tampoc, els bons moments compartits amb les persones usuàries del centre que dia a dia, mentre ells gaudien de les activitats programades, jo enriquia la meva formació del practicum.

Penso que el plantejament inicial proposat pel meu tutor de pràctiques ha estat molt útil per entendre, a partir de la contextualització del lloc de treball en l'àmbit de la gent gran i persones amb discapacitat en un centre d'estades diürnes, quines són les funcions del psicopedagog. Aquest plantejament m'ha permès participar de manera activa en algunes de les principals tasques del psicopedagog com és la valoració de l'estat cognitiu d'una usuària gran, a tenir en compte per a l'elaboració del Programa d'Atenció Individual (PIA) en tot els seu procés:

1. Justificació i proposta de l'avaluació cognitiva del cas real (corresponent a l'àrea psicològica i d'estimulació cognitiva del PIA).
2. Avaluació segons la proposta i resultats de la valoració cognitiva.
3. Proposta d'objectius a treballar, accions i intervencions.
4. Implementació de les intervencions proposades a partir d'activitats desenvolupades en sessions individuals i grupal.

D'aquesta manera se m'ha permès participar en el disseny, implementació i avaluació de les activitats del centre relacionades amb intervenció psicosocial amb l'objectiu de potenciar l'autonomia personal i el coneixement de les pròpies capacitats i dificultats (siguin cognitives i/o funcionals) d'una usuària per plantejar intervencions que afavoreixin el desenvolupament i/o la recuperació d'hàbits, habilitats i competències necessàries per la vida diària.


REFLEXIÓ

De les pràctiques realitzades al Centre de Dia n'he pogut extreure moltes coses interessants, una d'elles i fent referència directament a la psicopedagogia en l'àmbit de la gent gran (que és potser un dels menys coneguts), és que aquesta té la funció de desenvolupar l'ensenyament i l'aprenentatge sense limitar-se a unes edats concretes, i per tant,  el seu tractament per a la tercera edat també ha de ser considerada. Per exemple, el fet de treballar aspectes amb l'objectiu de que adults o gent gran rebin les eines necessàries per tal de millorar la seva qualitat de vida, facilitant l'acceptació dels canvis evolutius per afrontar amb actitud positiva les noves situacions, representa una de les intervencions més valorades.

Les intervencions prenen un altre sentit en la vellesa, donat que la persona parteix d'una gran experiència de vida que facilita els processos d'aprenentatge, gràcies a la recuperació d'aquells elements que l'ajuden a entendre i a trobar millors respostes tant al context i a la realitat del moment com davant els canvis que es produeixen a nivell personal.

La psicopedagogia i el psicopedagog poden ajudar en el procés d'ajustament i adaptació de la gent gran a les seves necessitats, al seu canvi de rol, a les seves capacitats i habilitats de manera que puguin sentir que segueixen formant part de la societat, de manera activa.

Així doncs, són necessaris els nous espais d'aprenentatge i estimulació per a que la persona gran, pugui desenvolupar-se en la societat sentint-se'n part important. A més, aquestes accions psicopedagògiques, resulten una manera de trencar els estereotips socials sobre la vellesa.

La presència del psicopedagog a les institucions on s'ofereixen serveis a la gent gran és bastant recent, però a poc a poc es va introduint en el món de l'educació no formal, per exemple, per aportar coneixements des del camp del lleure adreçat a la gent gran, des del camp de l'estimulació cognitiva per potenciar les capacitats que es mantenen i treballar amb aquelles que minven per causes relacionades amb l'edat, per promoure programes intergeneracionals, etc. 

Des de la psicopedagogia s'hauria de vetllar per portar a terme un bon acompanyament durant la vellesa, aportant estratègies perquè les persones puguin gaudir d'una bona qualitat de vida.

BIBLIOGRAFIA

Material de l'assignatura - La pràctica psicopedagògica en educació no formal (Volum II). UOC

Material de l'assignatura - Intervenció psicopedagògica amb la gent gran (Mòduls 1, 2 i 3). UOC

Material de l'assignatura - Intervenció psicopedagògica en els transtorns del desenvolupament 

Triadó, C. I Villar, F. (Coords.) (2006). Psicología de la vejez. Madrid: Alianza Editorial.

Agulló Tomás, MS. (2001). Mayores, actividad y trabajo en el proceso de envejecimiento y jubilación: una aproximación psico-sociológica. Madrid: Instituto e Migraciones y Servicios Sociales.

Mañós, Q. (1996) Animació estimulativa per a gent gran discapacitada. Barcelona: Edicions Pleniluni.

Mañós, Q. (2006) “La dignitat de fer-se gran”. Quaderns d'Educació Social. (núm. 7, pàg. 9-32)

Mañós, Q. (1995) “L'educador social en l'àmbit de les persones majors”. Educació Social: Revista d'intervenció socioeducativa. (núm. 1, pàg. 62-76)

Torras, I. (2000) “Retirant bastides. Processos d'autonomia i persones amb disminució”. Educació Social: Revista d'Intervenció socioeducativa (núm.16, pàg. 10-20).

J Peña-Casanova. Intervención cognitiva en la enfermedad de Alzheimer. Fundamentos y principios generales. Fundación "La Caixa"

Cuadernos de repaso. Ejercicios prácticos de estimulación cognitiva para enfermos de Alzheimer en fase leve. Fundació ACE (Institut Català de Neurociències). 

Cuadernos de repaso. Ejercicios prácticos de estimulación cognitiva para enfermos de Alzheimer en fase moderada, parte 1 y parte 2. Fundació ACE (Institut Català de Neurociències). 

Volver a empezar. Ejercicios prácticos de estimulación cognitiva para enfermos de Alzheimer. Fundació ACE

Estimulación cognitiva: Guia y material para la intervención. Gobierno del Principado de Asturias. 2002

VVAA. "Estimulación cognitiva en el envejecimiento y la demencia". Revista de Psiquiatría Facultad Médica. Barna 2002;29(6):374-378

BASIL, C., SORO-CAMATS, E., ROSELL, C. (1998). “Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura.” Barcelona: Masson.

MONTON, M.J., REDÓ, M. (1996). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo i Isabel Solé (coords.). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza.

GINÉ, C. (1997). L’avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes: la necessària col·laboració dels mestres i dels psicopedagogs. Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol 1. Núm. 1. 1-9. Vic. Eumo.

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

Activitats realitzades seguint els objectius, les accions i intervencions de la proposta

Una vegada presentada la justificació i proposta de l'avaluació cognitiva, els resultats de l'avaluació i la proposta d'objectius a treballar juntament amb les accions i intervencions a realitzar, vaig proposar per a dues sessions, un recull d'activitats relacionades amb les accions proposades al darrer document.

Us comento les tasques a continuació:

1. Com ja havíem vist, els resultats de l'avaluació cognitiva, evidenciaven que una de les capacitats més afectades és la relacionada amb l'orientació temporal. Per això, s'ha proposat la reeducació de l'orientació temporal amb l'objectiu d'afavorir, activar i exercitar la recuperació de la noció temporal relacionat amb el dia de la setmana, època de l'any (estacions) i mesos de l'any, a través de les següents activitats realitzades a nivell individual:

• Es demana a la persona que es fixi en la cartolina de mostra que conté tots els dies de la setmana ordenats de dilluns a diumenge. Jo li llegeixo cadascun dels dies i a continuació es demana que els ordeni correctament (sense mirar ara la cartolina de mostra).

• Es demana a la persona que es fixi en la cartolina de mostra que conté ordenades les estacions de l'any i jo li llegeixo cadascuna de les estacions per ordre,  a continuació es demana que ordeni les estacions que té a continuació (sense mirar ara la cartolina de mostra). 

• Es demana a la persona que es fixi en la cartolina de mostra que conté ordenats tots els mesos de l'any i jo li llegeixo cadascun dels mesos per ordre,  a continuació es demana que ordeni els mesos que té a continuació (sense mirar ara la cartolina de mostra). 

Una vegada finalitzades les tres activitats, la persona m'ha de dir quin dia de la setmana és, en quina estació de l'any ens trobem i el mes de l'any en que estem.

El resultat de l'activitat és considera correcte en cadascuna de les fases, donant-se dubtes únicament a l'hora de determinar l'ordre dels mesos de setembre i octubre.

2. Activitats individuals de manteniment i recuperació de funcions instrumentals; d'atenció i memòria:

• Llenguatge i lectoescriptura (inclou el record de diferents catalogacions de paraules, l'escriptura i la seva lectura una vegada finalitzada l'activitat)

• Exercici numèric (reconeixement numèric que inclou també lectura)

• Gnòsies (només es demanen com a primera activitat l'hora del tercer, quart, sisè, setè i vuitè rellotge, ens ajudem acompanyant amb un rellotge gran amb números).

• Gnòsies  (tasca d'atenció amb exercicis de rastreig espacial amb números i lletres)

• Praxis constructiva

3. Activitat grupal per treballar l'orientació temporal i la memòria en espais grupals, en aquest cas en els tallers ocupacionals, en què l'habilitat manual també és important (retallar, enganxar, pintar, etc.), així com també la pràctica de les destreses socials i comunicatives en les relacions interpersonals. Us adjunto la fitxa de l'activitat:

ANÀLISI

Ha estat fonamental portar a la pràctica les tasques proposades com a exemple del tipus d'activitats a realitzar, segons la proposta d'intervenció dissenyada a partir del PIA realitzat a una usuària del centre. D'aquesta manera, finalitzava tot el procés en el disseny d'un pla individualitzat d'atenció, en quant als aspectes d'estimulació cognitiva (proposta d'avaluació, avaluació, pla d'intervenció i implementació de les activitats). 

En aquest cas, es tracta per una banda d'una proposta basada en la realització d'activitats individualitzades senzilles, que ha facilitat la bona predisposició de la usuària a l'hora de desenvolupar les activitats, evitant la frustració davant la possibilitat de no poder seguir les tasques. Per altra banda una activitat grupal que a més de treballar les capacitats cognitives ens permet la relació interpersonal.

Així doncs, podem dir que la implementació de les activitats d'estimulació cognitiva ens permeten:

-El manteniment de les capacitats que encara té la persona.
-El manteniment de la independència en activitats de la vida diària.
-Prevenir i detectar alteracions psicogeriàtriques.
-Estimular processos motors, perceptuals, cognitius i socioafectius.
-Desenvolupar l'interès per practicar activitats.
-Eliminar conductes passives.
-Obtenir la confiança i cooperació de la persona gran.
-Ocupar el temps lliure.
-Etc.

Voldria afegir ja per acabar, que l'activitat grupal, d'elaboració d'un calendari amb tots els mesos de l'any en grup de 6 persones, en el que havíem de marcar les dates d'aniversari i el sant de cadascú, serà realitzada el 4 de juny, darrer dia de pràctiques. 

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL
3. Proposta d'objectius a treballar, accions i intervencions

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA)
Dades personals: Dona Nom i cognoms: xxx Data de naixement: 88 anys
ÀREA PSICOLÒGICA I ESTIMULACIÓ COGNITIVA
Objectius	Accions i intervencions	Responsable
Estimulació cognitiva Mantenir i estimular les capacitats cognitives encara existents Retardar al màxim el deteriorament cognitiu Recuperar part dels aprenentatges adquirits prèviament (càlcul, lectura, escriptura).	Reeducació de l'orientació temporal per afavorir i activar a través d'activitats que exercitin la recuperació de la noció temporal relacionat amb el dia, època de l'any, mes, any, etc., amb activitats que poden realitzar-se tant a nivell individual com grupal Millorar el funcionament cognitiu en general (memòria, llenguatge, atenció, concentració, raonament, operacions matemàtiques, pràxies, etc.) amb la realització d'activitats del tipus: Escriptura (còpia, dictat, etc.) Lectura i comprensió Càlcul (sumes, restes, seguiment de sèries numèriques) Atenció Activitats de memòria Treballant sobre les capacitats residuals (les que encara es conserven) de la persona. Això contribuirà a evitar la frustració i millorar l'autoeficàcia i l'autoestima. Sessions grupals 2 vegades a la setmana i una sessió individual setmanal. * Les instruccions han de ser clares i curtes, donant indicacions ben pautades a l'hora de realitzar les activitats.  Convé proposar activitats senzilles i curtes, intentant que siguin variades per a cada sessió.	Psicopdagog
Teràpia ocupacional Prevenir i mantenir la funció conservada, la destresa i la qualitat de vida. Mantenir les ABVD (rutines i hàbits)	Activitats manipulatives i de psicomotricitat fina (retallar, enganxar, ensamblar, esquinxar, pintar, etc.), d'habilitat manual constructiva que comporta tant habilitats de percepció sensorial, de funcions motores i capacitat de coordinació. Sessions grupals 2 vegades a la setmana	Psicopedagog
Oci i activitats lúdiques Potenciar la integració amb la resta d'usuaris	Activitats relacionals que pretenen el desenvolupament de les relacions interpersonals entre les persones usuàries i les destreses socials i comunicatives. Lectura Conversa Música Cinema Ball Bingo	Psicopedagog

PROPOSTA D'ACTIVITATS RECURSOS I ESTRATÈGIES

Activitats d'orientació temporal:

• Ordenar els dies de la setmana de dilluns a diumenge amb cartolines que portaran escrits cadascun dels nom dels dies (es pot realitzar de manera individual o grupal).
• Ordenar les estacions de l'any. Es poden correspondre amb fotografies o imatges al·lusives i cartolines amb el nom de cada estació.
• Treballar amb el calendari a partir de diferents mètodes:

-Marcant sobre el calendari dates importants per la persona com aniversaris i/o altres esdeveniments (activitat individual o grupal).

-Marcant sobre el calendari dates assenyalades com festivitats importants, festes populars, etc. (grupal i/o individual)

Activitats de manteniment i recuperació de funcions instrumentals:

• Lectoescriptura
• Càlcul
• Seriacions
• Etc.

Activitats d'atenció i memòria (immediata, recent, remota, etc.)

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL
2. Resultats de la valoració cognitiva

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA)

Dades personals: Dona Nom i cognoms: xxxx Data de naixement: 88 anys ÀREA PSICOLÒGICA I ESTIMULACIÓ COGNITIVA Valoració Cognitiva MMSE 23/30 Test del Rellotge 6 – 13/20 Test de les Fotos 20 Test del Traç A (12 minuts i 30 segons) T@M 26/43 Els resultats de les proves ens indiquen que hi ha deteriorament cognitiu, però es percep normal si tenim en compte l'edat de la usuària i a nivell sanitari l'ictus patit el 2011 (que pot haver afectat lleugerament l'estat cognitiu). No presenta deficiències cognitives molt significatives que puguin ser considerades destacables o preocupants, sempre tenint en compte l'edat i les afectacions en la salut ja esmentades. Està ben orientada en espai i persona. En canvi cal destacar les dificultats en l'orientació en el temps, repetint-se el mateix tipus d'error en diferents proves (concretament confusió a l'hora de determinar el mes i any en que es troba, tot i que millora la resposta si es faciliten indicacions i vàries respostes a triar). Aquesta falta d'orientació en el temps també pot ser deguda a les menors exigències del seu enton-medi i/o a la manca de costum i necessitat de conèixer les dades temporals (data, mes, any...), ocasionant pèrdua d'informació. Pèrdua moderada de memòria, amb fixació del record immediat dins la normalitat que disminueix després en el record diferit o remot, aquest millora davant indicacions d'ajuda o pistes. La memòria remota semàntica es troba dins la normalitat si tenim en compte l'edat i el nivell educatiu, mantenint-se aprenentatges adquirits prèviament que caldria conservar. Entén perfectament les ordres i les executa seguint les instruccions. Presenta lentitud en la ubicació visual, funció motora i atenció, relacionada amb l'edat i probablement amb l'afectació de salut esmentada. Presenta molt bona psicomotricitat fina (tot i haver patit l'ictus, encara que l'afectació era de la part esquerra. Recomanable passar proves de manera periòdica per comparar amb l'estat i els resultats. Es proposa el seguiment de l'evolució cognitiva de la usuària amb els mateixos tipus de tests de forma repetida i rutinària. Depressió-Ansietat En prova d'screen no es donen signes de depressió-ansietat. Puntuació 0 en Screen Ansietat-Depressió (Escala de Goldberg) A través de l'observació i el tracte directe amb la usuària no s'aprecien signes de depressió-ansietat Trastorns de conducta No s'observen trastorns de conducta Iniciativa i participació Presenta una actitud positiva davant qualsevol proposta d'activitat que es plantegi. Bona relació amb la resta d'usuaris i professionals del centre. Bona predisposició en quant a la participació.

És important destacar que l'objectiu de l'ús de les proves per a la valoració de l'estat cognitiu i en alguns casos l'estat d'ansietat i/o depressió de l'usuari és el d'ajustar la planificació de les actuacions de la intervenció. 

Les proves són en aquest cas una font més d'informació i no tant eines per l'elaboració de diagnòstics psicològics.

La realització d'aquest tipus de proves de manera periòdica ens aporten dades sobre el desenvolupament de la pèrdua de memòria i altres aspectes cognitius i ens permeten el seguiment de l'usuari/a així com també la introducció dels canvis necessaris en la planificació de la intervenció. 

MODELS DE LES PROVES PASSADES

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL

1. Justificació i proposta de l'avaluació cognitiva

La intervenció s'inicia amb la justificació i la proposta d'avaluació cognitiva d'una usuària  a la que se li ha de dissenyar el Pla d'Atenció Individual.

L'avaluació cognitiva formarà part del pla, juntament amb les avaluacions de la resta de tècnics implicats (infermera, fisioterapeuta, psicopedagog i treballadora social).

Es tracta d'una usuària de 88 anys d'edat amb deteriorament físic que tot i ser considerat propi de la seva edat, es troba lleugerament afectat com a conseqüència d'un ictus de l'hemisferi dret que va patir en novembre del 2011, provocant hemiparèsia a hemicòs esquerre que ha millorat significativament. En l'actualitat el deteriorament físic es pot considerar normal per l'edat i en quant al deteriorament cognitiu i emocional no sembla que es donin elements greus d'afectació .

JUSTIFICACIÓ DE L'AVALUACIÓ D'UN CAS PRÀCTIC Si ens basem en un enfocament d'intervenció psicosocial i educatiu, amb l'objectiu d'oferir a les persones usuàries del servei, en aquest cas del centre de dia, una millor qualitat de vida que inclogui aspectes tant importants com el manteniment de la dignitat, la competència, l'autosuficiència, l'autoestima, el benestar físic, la independència, el creixement, etc., entendrem que des d'aquest model d'intervenció, la valoració de les persones grans parteix de diverses premisses importants que seran les que determinin tot el procés d'intervenció, els objectius perseguits, les metodologies i, per tant, els resultats d'aquesta. Partim de la idea que la persona gran és un tot biopsicosocial integrat, i precisament això, s'ha de tenir en compte a l'hora de realitzar l'avaluació, incidint en la importància d'una anàlisi multidimensional per aconseguir una perspectiva integradora (cadascuna de les àrees que afecten la persona ja sigui la social, sanitària, emocional, educativa, etc., són importants). En aquesta línia, serà important veure el procés de valoració cognitiva i emocional com una part integrant de la intervenció, encara que a efectes metodològics i pedagògics s'ha d'entendre que la intervenció comença amb la valoració (considerar la valoració de la persona gran com un pas previ i imprescindible, per a la inclusió d'aquesta en qualsevol dels programes d'intervenció i d'actuació). És determinant desenvolupar un mètode de valoració que permeti al subjecte o al grup que es valora de continuar essent el centre del procés. Des d'aquesta premissa, el procés de valoració ha de ser sempre consensuat i dirigit cap a un objectiu centrat en la persona, i no solament en l'avaluació dels dèficits i malalties, sinó més aviat en les capacitats, funcions i relacions positives mantingudes.

PROPOSTA D'AVALUACIÓ DE L'ÀREA COGNITIVA I PSICOLÒGICA Per tal de determinar el grau de deteriorament cognitiu de la persona usuària del servei i objecte de la intervenció, iniciarem l'avaluació tenint en compte les capacitats que puguin estar afectades per motius d'edat i malaltia, procedint a l'aplicació de les següents proves tipus test. Les proves seran bàsicament de detecció (screening) ja que per la simplificació dels tests neuropsicològics, ens poden aportar prou informació sobre el grau de deteriorament que ens interessa conèixer, tenint en compte el tipus de servei que ofereix el centre i que l'objectiu és el manteniment de les capacitats que encara es tenen, així com la rehabilitació de les que tendeixen a perdre-se més fàcilment. Es proposen les següents proves: MMSE T@M TRIAL MAKING A TEST FOTOS RELLOTGE (versió 1) FIGURA COMPLEXA REY

PROCEDIMENT PER A L'APLICACIÓ DE LES PROVES 1. Donat que la persona no presenta “a priori” símptomes de deteriorament més enllà dels relacionats amb l'edat i amb bona recuperació de l'ictus sofert fa dos anys, es proposa una primera prova de screen que ens ajudarà a determinar si realment l'estat cognitiu és dins els paràmetres considerats normals. MMSE (MINI MENTAL STATE EXAMITATION) 2. Si els resultats són normals es procedirà a passar la prova T@M, que ens ajudarà a verificar els resultats de la prova anterior. S'entén la prova com a complement per valorar l'orientació, memòria remota semàntica, memòria d'evocació lliure, memòria d'evocació amb pistes. 3. Per discriminar graus lleus de Deteriorament Cognitiu que no poden ser considerats de demència, es proposa continuar la valoració amb les següents proves: Test de les Fotos Test del Traç (Trial Making A) Test del rellotge D'aquesta manera podrem identificar la presència de dèficit cognitiu i alteracions amb l'objectiu de realitzar un diagnòstic inicial que ens ha de permetre també la realització d'un seguiment amb periodicitat determinada. Si cadascuna de les proves es passen en jornades diàries diferents, es seguirà l'ordre exposat anteriorment, en cas contrari (vàries proves en un mateix dia) l'ordre es disposarà de manera que proves similars siguin realitzades alternant-les amb d'altres que evitin confusió a l'hora de recordar paraules, imatges semblants, etc. Per exemple, les proves MMSE i T@M o bé es passaran en dies diferents o bé introduint el test del rellotge i del traç entre les dues per evitar errors pel record de respostes semblants de les dues proves. 4. Si s'han complert totes les proves anteriors amb bons resultats, es proposa passar la prova de la Figura complexa Rey, bastant més complexa que les anteriors per tal d'obtenir més informació tant el dèficit cognitiu com sobre la motricitat fina. Aquesta prova serà descartada si una vegada passades les anteriors es considera que la informació obtinguda és suficient. Aspectes a tenir en compte durant l'aplicació de les proves per la posterior avaluació: El procediment d'avaluació inclou l'objectiu d'aquesta, la finalitat de l'avaluació, qui avalua qui, i per a què servirà aquesta informació. Les avaluacions de persones grans amb característiques definides s'han de realitzar a través de mecanismes acceptables per al grup d'edat i el nivell cultural de les persones que cal avaluar. Els instruments proposats han estat triats també per la seva facilitat a l'hora d'administrar-los, per les dades rellevants rellevants que ens aporten, perquè ens ajuda a discriminar entre nivells de funcionament, essent susceptibles de canvis en cas de necessitat. Per altra banda, en avaluar la capacitat cognitiva, hem de tenir en compte aquells factors que poden dificultar o alterar les dades finals obtingudes. Així doncs ens podem trobar amb les següents característiques durant l'elaboració d'aquesta avaluació: -Escassa motivació i cooperació -La valoració es pot veure afectada per les pèrdues sensorials i dificultat de comunicació (recepció i comprensió de missatges) -La lentitud preceptivomotor pot afectar el procediment -Tendència a positivitzar i ocultar els dèficits o referit dèficit cognitiu quan el trastorn principal és de caràcter psicoafectiu, com una depressió o un trastorn d'ansietat. -Destacar la necessitat d'una avaluació multidimensional i complementar tècniques i instruments (qüestionari sobre queixes de memòria amb proves objectives, observació i proves per valorar si hi ha substrat depressiu. -Influència mútua entre les diferents funcions cognitives, és a dir, el dèficit d'una pot influir en d'altres (la disminució de la velocitat de processament en el record a l'hora de realitzar alguna de les proves de funcionament cognitiu).

CONCLUSIÓ El conjunt de totes, les proves ens poden indicar possibles afectacions en funcions cognitives concretes, sobretot tenint en compte que el subjecte és d'edat avançada i per haver petit ictus fa 2 anys. Una vegada finalitzades les proves per a la detecció de deteriorament cognitiu, serà adient també l'avaluació d'aspectes psicoafectius i emocionals, que ens ajudin a determinar sobretot l'estat psicoafectiu, habilitats socials, esdeveniments agradables i reforçants (els esdeveniments vitals poden ser un desencadenant de l'estat anímic, com ara pèrdua d'éssers estimats, relacions familiars, etc.). En qualsevol cas, la intenció en l'administració de les proves esmentades és únicament la d'obtenir més informació sobre l'estat real de la persona i, per tant, les acceptarem com a eines que ens són útils en l'aportació de dades a tenir en compte a l'hora de dissenyar la intervenció. També ens ajuden en el seguiment de les capacitats de l'usuària amb noves avaluacions que s'aniran realitzant cada cert temps.