LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

Conclusions finals

En la meva darrera intervenció vull expressar en primer lloc el meu agraïment a tot el personal del Centre de Dia de Formentera perquè m'han fet sentir integrada i m'han ajudat amb molt bona predisposició a ubicar-me i familiaritzar-me en l'àmbit de la gent gran i de les persones amb discapacitat dependents. 

Ha estat realment interessant veure com, tot i l'encara curta trajectòria d'un centre de titularitat pública (el centre va obrir fa 3 anys), el treball d'un bon equip interdisciplinar dóna com a resultat una alta qualitat del servei. 

No puc deixar de banda tampoc, els bons moments compartits amb les persones usuàries del centre que dia a dia, mentre ells gaudien de les activitats programades, jo enriquia la meva formació del practicum.

Penso que el plantejament inicial proposat pel meu tutor de pràctiques ha estat molt útil per entendre, a partir de la contextualització del lloc de treball en l'àmbit de la gent gran i persones amb discapacitat en un centre d'estades diürnes, quines són les funcions del psicopedagog. Aquest plantejament m'ha permès participar de manera activa en algunes de les principals tasques del psicopedagog com és la valoració de l'estat cognitiu d'una usuària gran, a tenir en compte per a l'elaboració del Programa d'Atenció Individual (PIA) en tot els seu procés:

1. Justificació i proposta de l'avaluació cognitiva del cas real (corresponent a l'àrea psicològica i d'estimulació cognitiva del PIA).
2. Avaluació segons la proposta i resultats de la valoració cognitiva.
3. Proposta d'objectius a treballar, accions i intervencions.
4. Implementació de les intervencions proposades a partir d'activitats desenvolupades en sessions individuals i grupal.

D'aquesta manera se m'ha permès participar en el disseny, implementació i avaluació de les activitats del centre relacionades amb intervenció psicosocial amb l'objectiu de potenciar l'autonomia personal i el coneixement de les pròpies capacitats i dificultats (siguin cognitives i/o funcionals) d'una usuària per plantejar intervencions que afavoreixin el desenvolupament i/o la recuperació d'hàbits, habilitats i competències necessàries per la vida diària.


REFLEXIÓ

De les pràctiques realitzades al Centre de Dia n'he pogut extreure moltes coses interessants, una d'elles i fent referència directament a la psicopedagogia en l'àmbit de la gent gran (que és potser un dels menys coneguts), és que aquesta té la funció de desenvolupar l'ensenyament i l'aprenentatge sense limitar-se a unes edats concretes, i per tant,  el seu tractament per a la tercera edat també ha de ser considerada. Per exemple, el fet de treballar aspectes amb l'objectiu de que adults o gent gran rebin les eines necessàries per tal de millorar la seva qualitat de vida, facilitant l'acceptació dels canvis evolutius per afrontar amb actitud positiva les noves situacions, representa una de les intervencions més valorades.

Les intervencions prenen un altre sentit en la vellesa, donat que la persona parteix d'una gran experiència de vida que facilita els processos d'aprenentatge, gràcies a la recuperació d'aquells elements que l'ajuden a entendre i a trobar millors respostes tant al context i a la realitat del moment com davant els canvis que es produeixen a nivell personal.

La psicopedagogia i el psicopedagog poden ajudar en el procés d'ajustament i adaptació de la gent gran a les seves necessitats, al seu canvi de rol, a les seves capacitats i habilitats de manera que puguin sentir que segueixen formant part de la societat, de manera activa.

Així doncs, són necessaris els nous espais d'aprenentatge i estimulació per a que la persona gran, pugui desenvolupar-se en la societat sentint-se'n part important. A més, aquestes accions psicopedagògiques, resulten una manera de trencar els estereotips socials sobre la vellesa.

La presència del psicopedagog a les institucions on s'ofereixen serveis a la gent gran és bastant recent, però a poc a poc es va introduint en el món de l'educació no formal, per exemple, per aportar coneixements des del camp del lleure adreçat a la gent gran, des del camp de l'estimulació cognitiva per potenciar les capacitats que es mantenen i treballar amb aquelles que minven per causes relacionades amb l'edat, per promoure programes intergeneracionals, etc. 

Des de la psicopedagogia s'hauria de vetllar per portar a terme un bon acompanyament durant la vellesa, aportant estratègies perquè les persones puguin gaudir d'una bona qualitat de vida.

BIBLIOGRAFIA

Material de l'assignatura - La pràctica psicopedagògica en educació no formal (Volum II). UOC

Material de l'assignatura - Intervenció psicopedagògica amb la gent gran (Mòduls 1, 2 i 3). UOC

Material de l'assignatura - Intervenció psicopedagògica en els transtorns del desenvolupament 

Triadó, C. I Villar, F. (Coords.) (2006). Psicología de la vejez. Madrid: Alianza Editorial.

Agulló Tomás, MS. (2001). Mayores, actividad y trabajo en el proceso de envejecimiento y jubilación: una aproximación psico-sociológica. Madrid: Instituto e Migraciones y Servicios Sociales.

Mañós, Q. (1996) Animació estimulativa per a gent gran discapacitada. Barcelona: Edicions Pleniluni.

Mañós, Q. (2006) “La dignitat de fer-se gran”. Quaderns d'Educació Social. (núm. 7, pàg. 9-32)

Mañós, Q. (1995) “L'educador social en l'àmbit de les persones majors”. Educació Social: Revista d'intervenció socioeducativa. (núm. 1, pàg. 62-76)

Torras, I. (2000) “Retirant bastides. Processos d'autonomia i persones amb disminució”. Educació Social: Revista d'Intervenció socioeducativa (núm.16, pàg. 10-20).

J Peña-Casanova. Intervención cognitiva en la enfermedad de Alzheimer. Fundamentos y principios generales. Fundación "La Caixa"

Cuadernos de repaso. Ejercicios prácticos de estimulación cognitiva para enfermos de Alzheimer en fase leve. Fundació ACE (Institut Català de Neurociències). 

Cuadernos de repaso. Ejercicios prácticos de estimulación cognitiva para enfermos de Alzheimer en fase moderada, parte 1 y parte 2. Fundació ACE (Institut Català de Neurociències). 

Volver a empezar. Ejercicios prácticos de estimulación cognitiva para enfermos de Alzheimer. Fundació ACE

Estimulación cognitiva: Guia y material para la intervención. Gobierno del Principado de Asturias. 2002

VVAA. "Estimulación cognitiva en el envejecimiento y la demencia". Revista de Psiquiatría Facultad Médica. Barna 2002;29(6):374-378

BASIL, C., SORO-CAMATS, E., ROSELL, C. (1998). “Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura.” Barcelona: Masson.

MONTON, M.J., REDÓ, M. (1996). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo i Isabel Solé (coords.). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza.

GINÉ, C. (1997). L’avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes: la necessària col·laboració dels mestres i dels psicopedagogs. Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol 1. Núm. 1. 1-9. Vic. Eumo.