dimarts, 27 de maig del 2014

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL
3. Proposta d'objectius a treballar, accions i intervencions


PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA)
Dades personals: Dona
Nom i cognoms: xxx
Data de naixement: 88 anys
ÀREA PSICOLÒGICA I ESTIMULACIÓ COGNITIVA
Objectius Accions i intervencions Responsable
Estimulació cognitiva

Mantenir i estimular les capacitats cognitives encara existents

Retardar al màxim el deteriorament cognitiu

Recuperar part dels aprenentatges adquirits prèviament (càlcul, lectura, escriptura).











Reeducació de l'orientació temporal per afavorir i activar a través d'activitats que exercitin la recuperació de la noció temporal relacionat amb el dia, època de l'any, mes, any, etc., amb activitats que poden realitzar-se tant a nivell individual com grupal

Millorar el funcionament cognitiu en general (memòria, llenguatge, atenció, concentració, raonament, operacions matemàtiques, pràxies, etc.) amb la realització d'activitats del tipus:

Escriptura (còpia, dictat, etc.)
Lectura i comprensió
Càlcul (sumes, restes, seguiment de sèries numèriques)
Atenció
Activitats de memòria

Treballant sobre les capacitats residuals (les que encara es conserven) de la persona. Això contribuirà a evitar la frustració i millorar l'autoeficàcia i l'autoestima.

Sessions grupals 2 vegades a la setmana i una sessió individual setmanal.

* Les instruccions han de ser clares i curtes, donant indicacions ben pautades a l'hora de realitzar les activitats. 
Convé proposar activitats senzilles i curtes, intentant que siguin variades per a cada sessió. 
Psicopdagog
Teràpia ocupacional

Prevenir i mantenir la funció conservada, la destresa i la qualitat de vida.

Mantenir les ABVD (rutines i hàbits)

Activitats manipulatives i de psicomotricitat fina (retallar, enganxar, ensamblar, esquinxar, pintar, etc.), d'habilitat manual constructiva que comporta tant habilitats de percepció sensorial, de funcions motores i capacitat de coordinació.

Sessions grupals 2 vegades a la setmana


Psicopedagog
Oci i activitats lúdiques

Potenciar la integració amb la resta d'usuaris


Activitats relacionals que pretenen el desenvolupament de les relacions interpersonals entre les persones usuàries i les destreses socials i comunicatives.

Lectura
Conversa
Música
Cinema
Ball
Bingo
Psicopedagog



PROPOSTA D'ACTIVITATS RECURSOS I ESTRATÈGIES

Activitats d'orientació temporal:
  • Ordenar els dies de la setmana de dilluns a diumenge amb cartolines que portaran escrits cadascun dels nom dels dies (es pot realitzar de manera individual o grupal).
  • Ordenar les estacions de l'any. Es poden correspondre amb fotografies o imatges al·lusives i cartolines amb el nom de cada estació.
  • Treballar amb el calendari a partir de diferents mètodes:
-Marcant sobre el calendari dates importants per la persona com aniversaris i/o altres esdeveniments (activitat individual o grupal).
-Marcant sobre el calendari dates assenyalades com festivitats importants, festes populars, etc. (grupal i/o individual)

Activitats de manteniment i recuperació de funcions instrumentals:
  • Lectoescriptura
  • Càlcul
  • Seriacions
  • Etc.

Activitats d'atenció i memòria (immediata, recent, remota, etc.)






dilluns, 26 de maig del 2014

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL
2. Resultats de la valoració cognitiva



PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA)
Dades personals: Dona
Nom i cognoms: xxxx
Data de naixement: 88 anys
ÀREA PSICOLÒGICA I ESTIMULACIÓ COGNITIVA




Valoració Cognitiva




















MMSE 23/30
Test del Rellotge 6 – 13/20
Test de les Fotos 20
Test del Traç A (12 minuts i 30 segons)
T@M 26/43

Els resultats de les proves ens indiquen que hi ha deteriorament cognitiu, però es percep normal si tenim en compte l'edat de la usuària i a nivell sanitari l'ictus patit el 2011 (que pot haver afectat lleugerament l'estat cognitiu).

No presenta deficiències cognitives molt significatives que puguin ser considerades destacables o preocupants, sempre tenint en compte l'edat i les afectacions en la salut ja esmentades.

Està ben orientada en espai i persona.

En canvi cal destacar les dificultats en l'orientació en el temps, repetint-se el mateix tipus d'error en diferents proves (concretament confusió a l'hora de determinar el mes i any en que es troba, tot i que millora la resposta si es faciliten indicacions i vàries respostes a triar).
Aquesta falta d'orientació en el temps també pot ser deguda a les menors exigències del seu enton-medi i/o a la manca de costum i necessitat de conèixer les dades temporals (data, mes, any...), ocasionant pèrdua d'informació.

Pèrdua moderada de memòria, amb fixació del record immediat dins la normalitat que disminueix després en el record diferit o remot, aquest millora davant indicacions d'ajuda o pistes.

La memòria remota semàntica es troba dins la normalitat si tenim en compte l'edat i el nivell educatiu, mantenint-se aprenentatges adquirits prèviament que caldria conservar.

Entén perfectament les ordres i les executa seguint les instruccions.

Presenta lentitud en la ubicació visual, funció motora i atenció, relacionada amb l'edat i probablement amb l'afectació de salut esmentada.
Presenta molt bona psicomotricitat fina (tot i haver patit l'ictus, encara que l'afectació era de la part esquerra.
Recomanable passar proves de manera periòdica per comparar amb l'estat i els resultats.

Es proposa el seguiment de l'evolució cognitiva de la usuària amb els mateixos tipus de tests de forma repetida i rutinària.
Depressió-Ansietat


En prova d'screen no es donen signes de depressió-ansietat.
Puntuació 0 en Screen Ansietat-Depressió (Escala de Goldberg)

A través de l'observació i el tracte directe amb la usuària no s'aprecien signes de depressió-ansietat
Trastorns de conducta
No s'observen trastorns de conducta


Iniciativa i participació
Presenta una actitud positiva davant qualsevol proposta d'activitat que es plantegi.
Bona relació amb la resta d'usuaris i professionals del centre.
Bona predisposició en quant a la participació.



És important destacar que l'objectiu de l'ús de les proves per a la valoració de l'estat cognitiu i en alguns casos l'estat d'ansietat i/o depressió de l'usuari és el d'ajustar la planificació de les actuacions de la intervenció. 

Les proves són en aquest cas una font més d'informació i no tant eines per l'elaboració de diagnòstics psicològics.

La realització d'aquest tipus de proves de manera periòdica ens aporten dades sobre el desenvolupament de la pèrdua de memòria i altres aspectes cognitius i ens permeten el seguiment de l'usuari/a així com també la introducció dels canvis necessaris en la planificació de la intervenció. 



MODELS DE LES PROVES PASSADES












dimecres, 21 de maig del 2014

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL

1. Justificació i proposta de l'avaluació cognitiva

La intervenció s'inicia amb la justificació i la proposta d'avaluació cognitiva d'una usuària  a la que se li ha de dissenyar el Pla d'Atenció Individual.

L'avaluació cognitiva formarà part del pla, juntament amb les avaluacions de la resta de tècnics implicats (infermera, fisioterapeuta, psicopedagog i treballadora social).

Es tracta d'una usuària de 88 anys d'edat amb deteriorament físic que tot i ser considerat propi de la seva edat, es troba lleugerament afectat com a conseqüència d'un ictus de l'hemisferi dret que va patir en novembre del 2011, provocant hemiparèsia a hemicòs esquerre que ha millorat significativament. En l'actualitat el deteriorament físic es pot considerar normal per l'edat i en quant al deteriorament cognitiu i emocional no sembla que es donin elements greus d'afectació .

JUSTIFICACIÓ DE L'AVALUACIÓ D'UN CAS PRÀCTIC

Si ens basem en un enfocament d'intervenció psicosocial i educatiu, amb l'objectiu d'oferir a les persones usuàries del servei, en aquest cas del centre de dia, una millor qualitat de vida que inclogui aspectes tant importants com el manteniment de la dignitat, la competència, l'autosuficiència, l'autoestima, el benestar físic, la independència, el creixement, etc., entendrem que des d'aquest model d'intervenció, la valoració de les persones grans parteix de diverses premisses importants que seran les que determinin tot el procés d'intervenció, els objectius perseguits, les metodologies i, per tant, els resultats d'aquesta.

Partim de la idea que la persona gran és un tot biopsicosocial integrat, i precisament això, s'ha de tenir en compte a l'hora de realitzar l'avaluació, incidint en la importància d'una anàlisi multidimensional per aconseguir una perspectiva integradora (cadascuna de les àrees que afecten la persona ja sigui la social, sanitària, emocional, educativa, etc., són importants).

En aquesta línia, serà important veure el procés de valoració cognitiva i emocional com una part integrant de la intervenció, encara que a efectes metodològics i pedagògics s'ha d'entendre que la intervenció comença amb la valoració (considerar la valoració de la persona gran com un pas previ i imprescindible, per a la inclusió d'aquesta en qualsevol dels programes d'intervenció i d'actuació).

És determinant desenvolupar un mètode de valoració que permeti al subjecte o al grup que es valora de continuar essent el centre del procés. Des d'aquesta premissa, el procés de valoració ha de ser sempre consensuat i dirigit cap a un objectiu centrat en la persona, i no solament en l'avaluació dels dèficits i malalties, sinó més aviat en les capacitats, funcions i relacions positives mantingudes.


PROPOSTA D'AVALUACIÓ DE L'ÀREA COGNITIVA I PSICOLÒGICA

Per tal de determinar el grau de deteriorament cognitiu de la persona usuària del servei i objecte de la intervenció, iniciarem l'avaluació tenint en compte les capacitats que puguin estar afectades per motius d'edat i malaltia, procedint a l'aplicació de les següents proves tipus test.

Les proves seran bàsicament de detecció (screening) ja que per la simplificació dels tests neuropsicològics, ens poden aportar prou informació sobre el grau de deteriorament que ens interessa conèixer, tenint en compte el tipus de servei que ofereix el centre i que l'objectiu és el manteniment de les capacitats que encara es tenen, així com la rehabilitació de les que tendeixen a perdre-se més fàcilment.

Es proposen les següents proves:

MMSE
TRIAL MAKING A
TEST FOTOS
RELLOTGE (versió 1)
FIGURA COMPLEXA REY

PROCEDIMENT PER A L'APLICACIÓ DE LES PROVES

1. Donat que la persona no presenta “a priori” símptomes de deteriorament més enllà dels relacionats amb l'edat i amb bona recuperació de l'ictus sofert fa dos anys, es proposa una primera prova de screen que ens ajudarà a determinar si realment l'estat cognitiu és dins els paràmetres considerats normals.
MMSE (MINI MENTAL STATE EXAMITATION)

2. Si els resultats són normals es procedirà a passar la prova T@M, que ens ajudarà a verificar els resultats de la prova anterior.
S'entén la prova com a complement per valorar l'orientació, memòria remota semàntica, memòria d'evocació lliure, memòria d'evocació amb pistes.

3. Per discriminar graus lleus de Deteriorament Cognitiu que no poden ser considerats de demència, es proposa continuar la valoració amb les següents proves:

Test de les Fotos
Test del Traç (Trial Making A)
Test del rellotge

D'aquesta manera podrem identificar la presència de dèficit cognitiu i alteracions amb l'objectiu de realitzar un diagnòstic inicial que ens ha de permetre també la realització d'un seguiment amb periodicitat determinada.

Si cadascuna de les proves es passen en jornades diàries diferents, es seguirà l'ordre exposat anteriorment, en cas contrari (vàries proves en un mateix dia) l'ordre es disposarà de manera que proves similars siguin realitzades alternant-les amb d'altres que evitin confusió a l'hora de recordar paraules, imatges semblants, etc. Per exemple, les proves MMSE i T@M o bé es passaran en dies diferents o bé introduint el test del rellotge i del traç entre les dues per evitar errors pel record de respostes semblants de les dues proves.


4. Si s'han complert totes les proves anteriors amb bons resultats, es proposa passar la prova de la Figura complexa Rey, bastant més complexa que les anteriors per tal d'obtenir més informació tant el dèficit cognitiu com sobre la motricitat fina. Aquesta prova serà descartada si una vegada passades les anteriors es considera que la informació obtinguda és suficient.


Aspectes a tenir en compte durant l'aplicació de les proves per la posterior avaluació:
El procediment d'avaluació inclou l'objectiu d'aquesta, la finalitat de l'avaluació, qui avalua qui, i per a què servirà aquesta informació. Les avaluacions de persones grans amb característiques definides s'han de realitzar a través de mecanismes acceptables per al grup d'edat i el nivell cultural de les persones que cal avaluar.

Els instruments proposats han estat triats també per la seva facilitat a l'hora d'administrar-los, per les dades rellevants rellevants que ens aporten, perquè ens ajuda a discriminar entre nivells de funcionament, essent susceptibles de canvis en cas de necessitat.

Per altra banda, en avaluar la capacitat cognitiva, hem de tenir en compte aquells factors que poden dificultar o alterar les dades finals obtingudes. Així doncs ens podem trobar amb les següents característiques durant l'elaboració d'aquesta avaluació:

-Escassa motivació i cooperació
-La valoració es pot veure afectada per les pèrdues sensorials i dificultat de comunicació (recepció i comprensió de missatges)
-La lentitud preceptivomotor pot afectar el procediment
-Tendència a positivitzar i ocultar els dèficits o referit dèficit cognitiu quan el trastorn principal és de caràcter psicoafectiu, com una depressió o un trastorn d'ansietat.
-Destacar la necessitat d'una avaluació multidimensional i complementar tècniques i instruments (qüestionari sobre queixes de memòria amb proves objectives, observació i proves per valorar si hi ha substrat depressiu.
-Influència mútua entre les diferents funcions cognitives, és a dir, el dèficit d'una pot influir en d'altres (la disminució de la velocitat de processament en el record a l'hora de realitzar alguna de les proves de funcionament cognitiu).


CONCLUSIÓ

El conjunt de totes, les proves ens poden indicar possibles afectacions en funcions cognitives concretes, sobretot tenint en compte que el subjecte és d'edat avançada i per haver petit ictus fa 2 anys.

Una vegada finalitzades les proves per a la detecció de deteriorament cognitiu, serà adient també l'avaluació d'aspectes psicoafectius i emocionals, que ens ajudin a determinar sobretot l'estat psicoafectiu, habilitats socials, esdeveniments agradables i reforçants (els esdeveniments vitals poden ser un desencadenant de l'estat anímic, com ara pèrdua d'éssers estimats, relacions familiars, etc.).

En qualsevol cas, la intenció en l'administració de les proves esmentades és únicament la d'obtenir més informació sobre l'estat real de la persona i, per tant, les acceptarem com a eines que ens són útils en l'aportació de dades a tenir en compte a l'hora de dissenyar la intervenció. També ens ajuden en el seguiment de les capacitats de l'usuària amb noves avaluacions que s'aniran realitzant cada cert temps.



dimarts, 20 de maig del 2014

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) - CAS REAL
Procés d'intervenció des de l'àrea psicològica i d'estimulació cognitiva

Les intervencions que es porten a terme amb els usuaris del centre de dia són de caire interdisciplinar, amb l'objectiu general de millorar la qualitat de vida dels usuaris. 

Per això, es dissenya un PLA D'ATENCIÓ INDIVIDUAL (PIA) adreçat a cadascun dels usuaris.

En el procés de disseny d'un PIA es realitza una valoració de l'estat de l'usuari des de cadascuna de les àrees que intervenen en la intervenció (àrea sanitària, àrea de fisioteràpia, àrea de treball social i àrea psicològica i d'estimulació cognitiva) per una vegada analitzats els resultats proposar la intervenció més convenient a realitzar.

El PIA consta del següent esquema:

1. Dades personals de l'usuari

2. Identificació del personal d'intervenció al PIA per a cadascuna de les àrees (infermer/a, fisioterapeuta, psicopedagog/a, psicòleg, treballador/a social, etc.)

3. Valoració inicial
Data de valoració i problemàtiques detectades en les següents àrees:
-Mèdico-sanitària
-Funcional
-Cognitiva
-Social
-Altres

4. Objectius a assolir per àrees
a) Prevenció 
b) Assistència
c) Educatiu-Formació (usuaris i/o famílies)

5. Activitats o accions concretes a realitzar per assolir els objectius proposats (indicant el personal responsable)
a) Manteniment i desenvolupament de les AVD
b) Dieta alimentària més adient o la prescrita pel metge
c) Cura de l'aspecte físic
d) Activitats setmanals dirigides a la prevenció del deteriorament físic i/o psiciològicf) 
e) Activitats relacionals (familiars, amics, oci i temps lliure, etc.)

6. Avaluació periòdica dels objectius


En tot aquest procés, una de les tasques més importants de la figura del psicopedagog del centre, és en primer lloc la valoració cognitiva de l'usuari i a continuació la proposta d'intervenció.

Per això, com alumna en pràctiques, he participat a partir d'un cas real en la valoració cognitiva d'una usuària per tal d'elaborar la proposta d'intervenció que ha de contemplar el seu PIA, per això, realitzo tot el procés tal i com veureu en les següents entrades.

Així doncs, en les següents entrades aportaré:

1. La justificació i proposta de l'avaluació cognitiva del cas real (corresponent a l'àrea psicològica i d'estimulació cognitiva del PIA).

2. Resultats de la valoració cognitiva (i en aquest cas també de depressió i ansietat).

3. Proposta d'objectius a treballar, accions i intervencions.

dilluns, 19 de maig del 2014

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

Imatges de les activitats
EXEMPLE D'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE D'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE D'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE D'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT CORRESPONENT ALS TALLERS OCUPACIONALS


EXEMPLE D'UNA ACTIVITAT CORRESPONENT A L'ESTIMULACIÓ COGNITIVA


EXEMPLE D'UNA ACTIVITAT CORRESPONENT A L'ESTIMULACIÓ COGNITIVA


EXEMPLE D'UNA ACTIVITAT CORRESPONENT A L'ESTIMULACIÓ COGNITIVA


EXEMPLE D'UNA ACTIVITAT CORRESPONENT A L'ESTIMULACIÓ COGNITIVA

EXEMPLE D'UNA ACTIVITAT CORRESPONENT A L'ESTIMULACIÓ COGNITIVA


EXEMPLE D'UNA ACTIVITAT DE COL·LABORACIÓ EN AQUEST CAS EN LA PREPARACIÓ DELS KITS INDIVIDUALS ( bossa amb cullera, tenedor, ganivet, plat i tovalló) PER REPARTIR  DURANT EL TAST GASTRONÒMIC DE LA FESTA INTERCULTURAL


EXEMPLE D'UNA ACTIVITAT DE COL·LABORACIÓ EN AQUEST CAS EN LA PREPARACIÓ DELS KITS INDIVIDUALS ( bossa amb cullera, tenedor, ganivet, plat i tovalló) PER REPARTIR  DURANT EL TAST GASTRONÒMIC DE LA FESTA INTERCULTURAL



IMATGE D'UN APARELL D'ESTIMULACIÓ SENSORIAL


IMATGE DE LA SALA D'ESTIMULACIÓ SENSORIAL



dimecres, 14 de maig del 2014

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

La meva assistència presencial durant la realització de les activitats


Durant vàries sessions he pogut compartir el desenvolupament de les tasques a sala, és a dir, he pogut intervenir durant la realització dels diferents tallers programats, dinàmiques de grup, jocs, exercicis d'estimulació cognitiva, etc.

D'aquesta manera, he pogut observar com s'aplica la part teòrica en la pràctica diària

Per això, podreu comprovar més avall en les planificacions setmanals que us he preparat, les activitats diàries destinades als usuaris del centre i com s'organitzen tenint en compte la totalitat de serveis que s'ofereixen (infermeria, àpats, fisioteràpia) i marcat en color taronja aquelles activitats pròpies de l'àrea psicopedagògica.

En primer lloc, aclarir que tot i que el centre disposa d'un total de 60 places, en l'actualitat se n'ocupen 27 repartides en places destinades a persones grans en situació de dependència i/o afectades per Alzheimer, places per a persones amb discapacitat física o psíquica i places per a persones amb malalties mentals.

Aquesta situació fa que pel moment, tant els recursos personals com els materials s'hagin adaptat a les necessitats i al nombre real de places ocupades, utilitzant una de les tres àrees de l'edifici i compartint tasques i funcions en quant al personal.

Les activitats...

En quant a les activitats, les poden agrupar en 4 grans blocs:

-Estimulació cognitiva
Activitats per la millora o manteniment del rendiment cognitiu i funcional, treballant l'orientació temporal i espacial, la memòria, les pràxies, gnòsies, l'atenció, el llenguatge i el càlcul.
Les activitats es treballen tant en grup com de manera individual (sessions individualitzades i específiques del psicopedagog amb l'usuari).

-Tallers de teràpia ocupacional
L'objectiu és el de prevenir la disfunció que tengui la persona i mantenir la funció i/o la destresa per millorar la qualitat de vida.
Les activitats són de caire socioeducatiu i requereixen de tasques manipulatives i de psicomotricitat a través de manualitats que exigeixen la pràctica d'accions com pintar (amb pinzells, colors, etc.), retallar, enganxar, etc.

-Activitats lúdiques
Consisteixen en activitats d'oci i temps lliure que tenen una funció més socialitzadora (jocs de taula, ball, lectura, cinema, etc.).

-Psicomotricitat
Activitat coordinada per la fisioterapeuta del centre, que combina la psicomotricitat com activitat grupal amb sessions individualitzades de fisioteràpia.


Afegir que durant les activitats,  els usuaris estan dividits en dos grups (grup de majors dependents i grup de discapacitats)  adequant així les activitats a les capacitats i característiques dels usuaris. Així doncs, tant el grau de dificultat de les tasques com allò que es vol treballar s'adapta a cadascun dels grups. 












dilluns, 12 de maig del 2014

LES MEVES PRÀCTIQUES: DIA A DIA

Les reunions d'equip


Si en una intervenció anterior apuntava les tasques i accions concretes del psicopedagog en el meu lloc de pràctiques, ara us comentaré aquelles que fan referència a la coordinació de l'equip de professionals a través de les reunions en les que he pogut participar.



Així doncs, explico els tres tipus de reunions d'equip en les que he participat:

En primer lloc la REUNIÓ D'EQUIP MENSUAL, es realitza la darrera setmana de cada mes i hi participa un representant de cada col·lectiu de tot el personal del centre, és a dir, cadascun dels professionals que podeu consultar en l'organigrama (director, tècnics, personal assistencial, monitors, etc.), tenint en compte que si hi ha 4 auxiliars assistencials, a la reunió hi va una auxiliar representant la resta i el mateix amb el personal de neteja.



És conduïda pel psicopedagog del centre i resulta molt interessant perquè es fa arribar qualsevol informació de manera directa, sense intermediaris, creant així cohesió d'equip i donant importància a cadascuna de les persones que el conformen

En la reunió en què jo vaig participar es va informar, des de les persones en pràctiques que durant un temps seríem al centre (jo mateixa com exemple, però també d'altres com un cuiner, auxiliars del curs de geriatria, etc.), fins els nous horaris de l'àrea administrativa, la revisió de la informació que es penja al taulell de la sala de personal (sobre la seva actualització), etc.

D'aquesta manera tothom se sent integrat i valorat per la importància de la tasca que desenvolupa, des del conductor de la furgoneta de desplaçaments d'usuaris, personal de neteja, tècnics, etc.


En segon lloc la REUNIÓ DE TÈCNICS, de periodicitat setmanal i dirigida també pel psicopedagog. Participen en la reunió la treballadora social, el psicopedagog (tècnica en discapacitat i gent gran), el director (psicòleg), la infermera i la fisioterapeuta.


Es tracten els nous ingressos i els seus processos d'adaptació al centre, les valoracions realitzades per cadascun del professionals pel seguiment de les intervencions dels usuaris, resultat de les entrevistes mantingudes amb els familiars dels centres (com a exemple, en la reunió es va tractar el tema del respecte a les pròpies decisions de l'usuari sempre que sigui possible, enfront a les demandes que a vegades fan els familiars, en aquest cas ens trobàvem davant la decisió acordada tant per l'equip de tècnics com pel propi usuari, en que la jornada de l'estada al centre fos parcial, és a dir, fins a les 13.00h, en canvi la família exigia que fos fins les 17.00h sense raons que ho justifiquessin).

És important tenir en compte que la coordinació de l'equip es realitza mitjançant reunions interdisciplinàries, encaminades al treball de casos, d'on sortirà un pla d'acció consensuat per tots els membres que configuren l'equip de tècnics.


En tercer lloc la REUNIÓ D'AUXILIARS I MONITORS DE SALA, dirigida també pel psicopedagog i de caràcter setmanal. Té un sentit més pràctic si tenim en compte que en aquest cas les auxiliars i monitores són les persones que estan permanentment amb els usuaris, tant per atendre les necessitats assistencials com per desenvolupar les activitats lúdiques i algunes de les activitats d'estimulació cognitiva individuals i de grup. També participa la infermera per informar de canvis en la presa de medicació, etc.


En la reunió es fa una revisió de casos i en la que jo vaig participar, concretament es va tractar (com a exemple exposo els següents casos):

-La reeducació d'hàbits alimentaris per una persona que mostra sempre una actitud negativa a l'hora de dinar. En aquest cas la psicopedagoga proposa com a objectiu aconseguir que almenys mengi alguna cosa (donant-li a triar allò que més li agrada de tot el menú).
-La infermera trasllada a tot el grup la informació sobre els canvis en les preses de medicació, perquè les auxiliars n'estiguin assabentades. 
-Reeducació de conductes d'un usuari que mostra comportaments negatius amb els companys i fins i tot cap els tècnics, monitors i auxiliars, sobretot durant les activitats terapèutiques, de lleure, etc. La psicopedagoga proposa provar de retirar-lo del grup momentàniament, cada vegada que mostri el comportament negatiu.
-Les monitores exposen les dificultats que tenen amb un usuari, que durant les activitats es dedica a donar les instruccions a la resta del grup, sobretot al company que té més a prop. La psicopedagoga proposa fer un canvi en la col·locació dels usuaris durant l'activitat per evitar la proximitat entre aquests dos usuaris perquè és la més conflictiva, a més se li demanarà a l'usuari que només intervingui quan elles li demanin ajuda.


En tots els casos la psicopedagoga dóna indicacions per reconduir les situacions que es plantegen




ANÀLISI


Quan parlem de treball en equip, no ens referim únicament a les reunions interdisciplinàries que es realitzen, sinó a la tasca col·lectiva que es realitza en tots el processos del centre de diadoncs, a través d'aquestes experiències es fa patent la importància del treball en equip interdisciplinar, on és el psicopedagog qui coordina les reunions.



En els centres de dia, esdevé necessària una actuació conjunta i coordinada de tots els professionals que hi intervenen, amb la finalitat de poder tenir una visió global de la persona gran, la persona discapacitada, etc., (usuari) i poder oferir una intervenció integral amb garanties.



L'equip interdisciplinari, el podem definir com "un conjunt de professionals diferenciats, amb un objectiu comú, en igualtat en el moment d'efectuar les seves aportacions, però diferenciats en el tipus d'informació que aporten i en el tipus d'intervencions que poden fer".



L'equip és més que la suma dels diferents components que el configuren, per tant, el podem considerar un sistema amb identitat pròpia.


Perquè l'equip funcioni correctament, no hem d'oblidar aspectes tant importants com:


-Utilització d'un llenguatge comú
-Previsió d'objectius realistes i clars
-Consens en la presa de decisions
-Nivell de discussió adequat
-Comunicació fluida i efectiva
-Acceptació de crítiques constructives
-Suport entre els diferents membres
-Reconeixement de millores, tan a nivell individual com d'equip
-Flexibilitat en els procediments
-Compromís de grup i sentiment de pertinença
-Lideratge compartit
-Ambient de cooperació i participació


Així doncs, les intervencions que realitza el psicopedagog es desenvolupen des d'un  equip 
interdisciplinar, que basa les seves actuacions seguint la perspectiva biopsicosocial. Els usuaris reben una atenció integral amb intervencions sobre diferents aspectes, tant pel que fa a les funcions fisiològiques, psicològiques, cognitives, afectives, de relacions socials, socioeducatives, etc., per tal d'afavorir la recuperació i el manteniment del màxim grau d'autonomia personal.